El Masnou

El Masnou és un municipi nascut a l’empar de les viles d’Alella i Teià, unint l’antic barri mariner amb els nuclis d’Ocata i el barri d’Alella de Mar. Amb una història molt vinculada al mar que ha deixat les cases de cós com a testimoni actual de la vida passada.

El Masnou disposa d’edificis d’aquitectura notable de diversos estils i el municipi ha estat lloc de naixença o estança de notables personatges de la història de Catalunya, com el fundador de l’Orfeó Català Lluís Millet.

L’actual terme municipal del Masnou va pertànyer antigament a Sant Feliu d’Alella i a Sant Martí de Teià, pobles de l’entorn relativament allunyats del mar per protegir-se dels atacs dels pirates. La seva població vivia de l’agricultura i la pesca, i, a la platja, s’hi van establir les comunitats de pescadors.

Amb el pas del temps es van construir masos fortificats a la vora del mar i, a partir de 1812, amb la proclamació de la Constitució Liberal, la vila va escollir alcalde. No obstant això, la segregació i independència del Masnou respecte de Teià no es produí fins el 1825. El nou municipi va incorporar el barri d’Ocata i posteriorment (1846) el barri d’Alella de Mar, també anomenat Cases de Mar.

El Masnou, conserva fins a l’actualitat els títols de “Vila Benèfica” concedit l’any 1902 pel rei d’Espanya Alfons XIII amb motiu de la construcció d’un asil benèfic (la Casa Benèfica) i el d’”Il•lustríssima Vila”, concedit l’any 1909 -també per Alfons XIII- per la construcció sense cap ajut de l’Escola Nacional (actual Escola Ocata).

A finals del s.XIX, amb la creixent riquesa de la burgesia barcelonina, el Masnou esdevingué escollit per moltes famílies que hi estiuejaven. D’aquests temps n’han quedat importants cases d’estil modernista, un dels principals atractius de la Vila.

Posteriorment es construí el port, que no fou acabat fins arribats els primers ajuntaments democràtics. Actualment a més de l’allotjament de les embarcacions és un important punt d’oci nocturn, no només de caire municipal, sinó també comarcal. Juntament amb el port hi ha una de les platges més amples del Maresme, on sobresurt el Club Nàutic El Masnou, un dels principals clubs de Catalunya en quan a competicions i medalles.

La vila del Masnou s’allarga seguint la costa, i forma un continu amb l’antic barri d’Alella de Mar a ponent i d’Ocata a llevant. El nucli antic es troba en un sector aturonat que dóna una airosa disposició als carrers pròxims a la platja i al port esportiu, enfilats de manera que des de gairebé totes les cases de les antigues famílies marineres es veia la mar; es conserven encara un bon nombre de cases populars del segle XIX, sovint d’un cós (25 pams) d’amplada, blanques i harmonioses, com la casa natal de Lluís Millet, el fundador de l’Orfeó Català.

La llarga façana marítima fou urbanitzada durant el primer quart del segle XIX en un passeig on els edificis més notables són la casa de la vila (1845), obra neoclàssica tardana de l’arquitecte masnoví Miquel Garriga i Roca, i el Casino del Masnou, construït el 1904 pel també masnoví Bonaventura Bassegoda i Amigó.

Enlairada en un carrer interior i dominant la mar hi ha l’església parroquial de Sant Pere (1769-1817), obra de Miquel i Pau Garriga, avi i pare de l’esmentat Miquel Garriga i Roca; edificada sobre una capella anterior, té una sola nau, campanar de torre quadrada i façana classicitzant. A la dècada dels cinquanta, J. Brunet va pintar els frescos de la capella del Santíssim, i als seixanta, l’arquitecte Marià Ribas construí els dos cossos superiors del campanar.Altres edificis que cal destacar són la casa senyorial, voltada d’un gran parc, del marquès del Masnou (títol donat a Romà Fabra i Puig, fill del primer marquès d’Alella, el 1922), obra d’estil neoclàssic de l’arquitecte Salvador Vinyals construïda l’any 1902; la Casa Benèfica o Asil, obra modernista de Gaietà Buïgas i Monravà, encara que modificada posteriorment, i les antigues masies, avui renovades o modificades, com ara Cal Teixidor (segle XVII).

Cal esmentar, a més, Ca l’Antic (segle XVI), Can Malet, el Mas Fontanills, Can Pascol, Ca l’Aymà o Residència Bellresguard (torre modernista) i Cal Senyor, edifici modernista de J.M. Fossas on destaca la decoració de la façana amb rajoles vidrades.