Parc Serralada Litoral

Turons entre la plana i el mar. Constituït per tres unitats –la Conreria, Sant Mateu i Céllecs–, el parc té un paper ecològic fonamental perquè posa en contacte el litoral amb les valls interiors. Un clima mediterrani i la situació estratègica que presenta han fet que l’home s’hi estableixi de ben antic; dòlmens, restes ibèriques, ermites i castells conviuen amb masies encara envoltades de conreus.

La Serralada de Marina constitueix una cadena muntanyosa que s’estén de SW a NE amb una altitud moderada que mai no sobrepassa els 600 m d’altitud, però que orogràficament és singular pel fet que s’elevi ràpidament entre la costa marina i la plana del Vallès.

Estructuralment, forma part de l’anomenada cadena costanera catalana que s’origina arran de l’activitat tectònica compressiva en el paleogen i que a continuació amb una tectònica distensiva des del neogen i fins a l’actualitat modela el sistema muntanyós tal com el coneixem.